Mataró Ràdio: EL VESC



Família de les Lorantàcies
Viscum album L.
Noms: gui, vesc, escaarcí, visquera, (cast.) muérdago

El vesc és una planta paràsita que clava les seves arrels en les branques d’arbres hoste, com ara el pi o el roure, entre d’altres. El seu sistema de disseminar les seves llavors és ben curiós. Els ocells mengen els seus fruits però rebutjen les granes pel seu mal gust; aquestes, gràcies a la textura gomosa de la seva superfície queden enganxades entre les branques a posta degut a que, al contrari de la resta de llavors, les del vesc necessiten la llum solar per germinar.
Viu molts anys.

ORIGEN ETIMOLÒGIC
Viscum: viscositat (referent a que despren molt de suc enganxós quan es trenca)
Album: color de les baies.
En alemany es diu “mistel”, que deriva de la paraula “mist” vol dir “fems”, en referència a la manera de reproduir-se


EL TROBEM
A les zones humides del Pirineu, a la Vall de la Vansa, prop del Pedraforca,
A molts dels boscos d'Europa Central i països nòrdics.

QUINA PART S'UTILITZA
És una planta que actualment no es comercialitza com a planta medicinal degut a que amb els últims estudis han detectat que té una certa toxicitat. Des del 2004 s'ha retirat de la llista de plantes medicinals que es poden comercilitzar.
Val a dir que la seva toxicitat també està en funció de la planta que parasita.
De tota manera, en medicina popular s'ha vingut utilitzant des d'antic. S'utiltizen les fulles i les tiges.

PROPIETATS
Un dels usos que se li ha donat al Vesc és en el tractament del càncer, el “mal lleig”, com l'anomenaven abans. Recentment s'ha comprovat que conté certes proteïnes, les lectines, d'acció antitumoral. El que si, també, que condiciona la seva efectivitat és en quin arbre es troba el vesc.
Un altre aplicació que se li ha donat al vesc és per baixar la tensió arterial. Però cal anar en compte: una dosi massa alta pot provocar aturada cardiaca., fet que ha comportat la seva retirada com a planta medicinal en herboristeries.
Les trementinaires el venien pels atacs de feridura.
Hem de ser molt consients que amb aquest tipus de plantes la frontera entre terapèutic i tòxic és molt fina i no ens podem arriscar i menys amb la salut.


TRADICIONS POPULARS
D’aquí a poc arribarà Nadal, i amb ell la Fira de Santa Llúcia. Aquesta fira no deixa de ser un jardí botànic del bosc: branques d’avet, , molsa, boix grèvol, galzeran,... i vesc.
El vesc, una planta estranya que no deixarà mai de sorprendre'ns.
El lligam que té amb el Nadal ve de lluny. Com altres tradicions foranies que hem anat incorporant a les nostres tradicions se li suposa uns orígens anteriors a la romanització.
Els druides celtes veneraven el vesc com a planta sagrada. A principis d’any triaven el moment d’anar-lo a collir amb una falç d’or a partir de les interpretacions de visions considerades premonitòries. La manca d’aquestes visions era tinguda com un senyal de mal averany per a la resta de l’any. L’herència d’aquest ritual ha derivat a aquest ramet que ens regalem per Nadal per desitjar-nos sort per Any Nou.
Al Vesc se li ha otorgat un caràcter semidiví, ja que el fet que les seves arrels no toquen mai el terra feia creure que era creació dels déus, i si la planta tocava el terra perdia tot el seu poder, per això s'havia de collir amb compte i guardar-la sempre penjada del sostre.


LLEGENDA NÒRDICA SOBRE L'ORIGEN DEL VESC

Odin tenia un fill molt estimat, Baldur, déu de la Primavera. La seva mare, Frigga, quan Baldur era un infant, va somniar que el seu fill seria assessinat, i amb ell tota la Natura, i sobrevindria l'hivern etern
Temerosa de la profecia, Frigga viatjà per tot l’univers demanant a tot ésser terrenal i diví que no fessin cap mal al seu fill. Tothom obeí i Baldur es convertí en un déu invencible.
Loki, déu de la terra, odiava a mort a Baldur. Malgrat la protecció de Frigga, no estava disposat a deixar de banda la seva venjança. Disfressat de vella anà a visità a Frigga. Ella, confiada li revel.la que havia oblidar d’anar a visitar al vesc, però com que era una planta menuda i fràgil no l’inspirava cap mena de perill. Astut, Loki buscà el vesc i se’n fabricar unes fletxes amb les seves branques.
Durant l’Assemblea dels déus s’organitzaren competicions de valentia. Loki insistí a ajudar al germà cec de Baldur a tirar amb l’arc, canviant-li les fletxes per les fetes de vesc. Al disparar va fer desviar el tir encertant mortalment a Baldur.
Amb Baldur mort, es va cumplir la profecia: el cel va quedar blanc, les plantes s'assecaren i l'hivern va cobrir tota la terra.
El desconsòl de Frigga va conmoure als déus i li retornaren la vida al seu fill, a canvi de castigar a la planta causant del mal.
Frigga condemnà al vesc a abandonar la terra, reialme del pèrfid Loki. Des de llavors, el vesc creix en els arbres.
Però, com a bona mare, el fet que recuperés el seu fill va fer que perdonés al Vesc, que al cap i a la fi va ser utilitzat per Loki. Així, va manar que cada vegada que una parella passés per sota un vesc, que es fessin un petó per perpetuar l'amor.
L'Església catòlica va adoptar aquesta tradició pagana com a simbol d'amor etern. Per això és una de les plantes que es venen per Nadal. La tradició diu que te l'han de regalar i l'has de penjar a la porta d'entrada a casa. I el ram de l'any passat s'ha de cremar.