El Racó Natural a Mataró Ràdio: EL LLORER




EL LLORER
Família de les Lauràncies
Laurus nobilis L. llorer, llaurer, llor, baguer (el que fa “bagues”, els fruits del llorer), bacalia,...

El que siembra un laurel, no se sienta a la sombra de él”
Indica que el llorer és un arbre de creixement molt lent.
dormirse en los laureles”
refiar-se del que s'ha aconseguit, sense fer cap més esforç.

ORIGEN ETIMOLÒGIC
El seu nom laurus prové del llatí “laurearius” o sempre verd. I nobilis de noble.

MITOLOGIA
En l'obra LES METAMORFOSIS de l'escriptor romà Ovidi explica que Apol.lo, déu del sol i la música, un dia va burlar-se d'Eros, déu de l'amor. En venjança, Eros llença una fletxa de ferro, que incitava l'odi en el cor de la nimfa Dafne, i una fletxa d'or, que incita l'amor passional, en el cor d'Apol.lo, el qual s'enamorà bojament de la nimfa. Ella, fugí del déu pels boscos. Apol.lo, quan semblava que l'aconseguía, Dafne va invocar la protecció del seu pare, Peneu, i de cop, el seu cos es va cobrir d'escorça, els dits i cabells es tornaren branques plenes de fulles verdes. Apol.lo es desesperà abraçant Dafne transformada en llorer. Com que ja no podia tenir-la com esposa va traspassar el seu amor etern a ella prenent el llorer com el seu arbre, donant-li la inmortalitat en la verdor perpètua de les seves fulles. Amb fulles de llorer es coronaven els guanyadors de les olimpiades, els emperadors, i més tard, en els guanyadors dels jocs florals. D'aquí el seu nom “nobilis”


LA TROBEM
És un arbre que el trobem a les vessants marítimes. Li agrada els terrenys humits però aguanta mitjanament la sequera, però les gelades poden afectar-lo greument.
Com els xiprer no hi ha masia que no tingui sembrat un llorer que, tradicionalment, protegeix dels llamps (creença que ja ve dels antics romans).
També el trobem a molts jardíns com a planta decorativa.
Són arbres que poden arribar fins als 10 metres, de creixement lent i tot l'any són verds.
Tenen dos peus: hi ha llorers mascles, i llorers femelles o baguer. Produeixen uns fruits semblant a olives nebres no comestibles.

QUINA PART S'UTILITZA
Bàsicament s'utilitzen les fulles, que s'han d'utiltizar seques, ja que fresques contenen certa toxicitat.
També els fruits es recullen per fer-ne un oli utilitzat en cosmètica.

TRADICIONS POPULARS
Portar a beneir branques de llorer el Diumenge de Rams. Aquesta branca beneïda es guardava tot l'any penjada a la porta com a ram protector de la llar i dels que hi vivien dins.
A la cuina també es tenia una branca penjada per condimentar els menjars

Antigament, a Galíca, es creia que les meigas, les bruixes, es podien transformar en mosques que molestaven a les vaques i no les deixaven produir llet. Quan veien una vaca que es trobava malament i podia estar sota la maledicció de les bruixes, la ruixaven amb aigua beneita on hi havien macerat fulles de llorer beneït.
El llorer

PROPIETATS
El llorer és un tònic estomacal. Ajuda a segregar sucs gàstrics que faciliten la digestió, d'aquí el seu ús tan comú en la cuina. A la vegada, durant la cocció, la fulla de llorer allibera substàncies antisèptiques i reguladores del ritme cadiac.

El sabó d'Alep (Síria – l'antiga Mesopotamia-)
Es un dels sabons més antics que existeixen. La fórmula té una antigüitat de 2.000 i encara perdura. És a base d'oli de llorer i oli d'oliva. És un sabó indicat per la psoriasis, acnè i èzcemes.,És desinfectant i dermoprotector. Serveix per tot, com a sabó del cos, xampú pel cabell, rentar roba de persones molt sensibles als productes químics.
Una recepta similar al sabó d'Alep la teniu en el bloc del Racó Natural.

CUINA
A la cuina catalana no hi pot faltar mai el llorer.
Els farcellets pel rostit, amb llorer, farigola, sajolida i canyella. Rostits, marinats, escabetx, estofats,
Millor utilitzar-la seca (fresca és tòxica) i amb la fulla sencera, ja que trinxada dóna massa gust

Posar una fulla de llorer a l'aigua de bullir la coliflor o el bròquil, abans que bulli, ajuda a mitigar la mala olor.
Per preparar les olives, juntament amb l'all, el fonoll o la sajolida

REMEIS CASOLANS
Ús extern:
Bany de llorer per tractar els fongs, com ara el peu d'atleta.
L'oli de llorer va bé per les picades d'insectes com ara vespes i tàvecs
Macerar fruits, bagues, de llorer en oli d'oliva. L'oli serveix per tractar les morenes.
Guardar fulles de llorer a l'armari ajuda a aromatitzar la roba i a prevenir l'atac de les arnes.
Cataplasma de tisana de llorer per alleugerir dolors reumàtics.
REPEL.LENT D'INSECTES. Macerar una vintena de fulles de llorer en alcohol etílic. Passats 15 dies es cola.
CASPA. Agafarem unes quantes fulles de llorer, les aixafarem una mica i les posarem a bullir 5 minuts. Deixarem reposar uns 20 minuts més. Aquesta aigua, un cop colada ens servirà per esbandir-nos el cap després de rentar-nos i així prevenir l'aparició de caspa.

Ús intern:
També es pot pendre però cal anar en compte ja que els olis essencials són molt forts i poden provocar certa toxicitat.
Infusió de llorer, va bé per calmar transtorns digestius, espasme intestinals i els gasos. Per obrir la gana.
Calma dolors menstruals.
MIGRANYES. Infusió de llorer i matricària.o camamilla.

PRECAUCIONS:
No és aconsellable pendre durant l'embaràs i la lactància.
Pendre'n amb mesura. Pot provoca nàusees, mareigos, Pot provocar dermatitis de contacte.
No és aconsellable en casos d'úlcera gàstrica i en persones amb els budells delicats.
Si el prenem com a infusió aperitiva, procurar no afegir-li sucre, ja que aquest neutralitzaria els principis amargs que activen la secrecció biliar.
Hi ha una planta que se li diu “fals llorer”, que és el baladre, planta molt tòxica que té fulles similars, encara que més allargades. Es troba a molts jardins i fa unes flors molt grans i atractives.